Història de vida i trauma
Teràpia per al trauma: entendre la teva història
No només importa què et passa avui, sinó què t'ha passat. Moltes de les teves respostes actuals tenen sentit quan entenem la teva història.
A vegades el que et passa avui no s'entén només mirant el present. Reaccions que et semblen desproporcionades, relacions que es repeteixen, una alerta que no s'apaga. Quan mirem la teva història, moltes d'aquestes respostes comencen a tenir sentit: en el seu moment et van protegir. La teràpia per al trauma parteix d'aquí: d'entendre, no de jutjar.
Et passa…?
- Reacciones amb una intensitat que després no entens.
- Hi ha records o èpoques de la teva vida que prefereixes no tocar, però continuen aquí.
- Et costa sentir-te segura, fins i tot quan no passa res.
- Repeteixes patrons a les teves relacions encara que saps que et fan mal.
Per què et passa
Quan vivim alguna cosa que ens desborda —una experiència puntual o alguna cosa que es repeteix durant anys—, el sistema nerviós aprèn a protegir-se. Es posa en alerta, es desconnecta o intenta complaure per evitar el perill. En el seu moment, aquestes respostes van tenir tot el sentit.
El problema és que continuen activant-se avui, encara que el context ja no sigui el mateix. Per això a vegades saps amb el cap que no passa res i, tot i així, el teu cos reacciona com si passés. No és debilitat ni falta de voluntat: és una memòria que no sempre passa per les paraules.
El trauma no sempre és un gran esdeveniment. També pot venir de no sentir-te vista, d'haver de créixer massa de pressa o de vincles on no hi havia seguretat. El que importa no és l'etiqueta, sinó com et va afectar.
Trauma complex, ferides de la infància i hipervigilància
Quan parlem de trauma complex ens referim a experiències que no van ser un sol cop, sinó una cosa sostinguda en el temps: créixer amb por, amb crítiques constants, amb adults que no et podien cuidar o en relacions on no hi havia seguretat. Són ferides de la infància que sovint no es reconeixen com a trauma perquè «no va passar res greu».
Una de les seves petjades més freqüents és la hipervigilància: estar sempre pendent del to dels altres, anticipar problemes, no poder relaxar-te del tot ni en un lloc segur. Altres vegades apareix el contrari: desconnexió, sensació d'anar en automàtic o de mirar la teva vida des de fora.
També hi ha l'estrès posttraumàtic després d'un fet concret —un accident, una agressió, una pèrdua sobtada—, amb records que irrompen, malsons o evitació. En tots dos casos la feina comparteix l'essencial: primer, seguretat i regulació; després, a poc a poc, processar el que va quedar atrapat.
El trauma sovint es creua amb altres temes: la somatització, la dependència emocional o pèrdues que demanen la seva pròpia teràpia de dol. Els tenim en compte quan apareixen.
Com és la teràpia online per al trauma
Fer teràpia de trauma per videotrucada té un avantatge que sovint s'oblida: ets al teu espai. Pots tenir a prop una manta, una tassa calenta o un objecte que t'ajudi a sentir-te segura, i quan acabes no has de tornar a casa pel carrer amb tot remogut.
Abans de començar acordem què fer si la connexió es talla o si en algun moment et desbordes, i dediquem temps a conèixer els teus propis senyals d'alarma. Cuidar l'inici i el final de cada sessió forma part de la feina, no és un tràmit.
Com ho treballo
No es tracta de buscar culpables ni de reviure el que va passar. Es tracta d'entendre què va aprendre el teu sistema per sobreviure i què continua actuant avui.
Treballem al teu ritme, començant per construir seguretat: en la relació amb mi i en el teu propi cos. Fem servir recursos com el grounding o l'atenció corporal perquè puguis apropar-te al que és difícil sense desbordar-te. Com a psicòloga especialitzada en trauma, la meva base són 550 hores de pràctica clínica supervisada en psicotrauma, i tinc formació en EMDR (nivell I).
El que es va danyar en el vincle es pot reparar en el vincle. Per això la relació terapèutica és part de la feina: un espai on hi participes, em pots qüestionar i decideixes fins on vols arribar cada dia.
Preguntes freqüents
He d'explicar amb detall el que em va passar?
No. Podem treballar sense que expliquis tot el que vas viure, i menys al principi. Tu decideixes què expliques i quan. De vegades n'hi ha prou amb notar què passa al cos quan ens apropem a un record.
Fas servir l'EMDR a la teràpia online?
Tinc formació en EMDR (nivell I). Algunes de les seves eines es poden fer servir per videotrucada quan hi ha prou estabilitat; ho valorem juntes i mai no és el primer. Abans construïm seguretat i recursos.
Quant dura una teràpia per al trauma?
Depèn del que portis i del teu ritme. El trauma sol demanar un procés en profunditat, sense pressa. Revisem juntes com vas, i el tancament el decidim quan tinguis recursos per continuar pel teu compte.
I si en parlar em desbordo?
És una preocupació molt habitual. Treballem dins del que pots sostenir: si alguna cosa s'activa massa, parem i tornem a un lloc segur amb respiració o grounding. No es tracta d'aguantar.
Quina diferència hi ha entre trauma i estrès posttraumàtic?
L'estrès posttraumàtic és un quadre concret que pot aparèixer després d'un fet molt amenaçador, amb records que irrompen, evitació i alerta constant. El trauma és més ampli: inclou experiències sostingudes, com el trauma complex, que deixen petjada encara que no encaixin en un diagnòstic.
Quin camí sol encaixar
Sol encaixar el procés en profunditat: un acompanyament més llarg, sense pressa, on la teva història té espai. Si hi ha una dificultat molt concreta que vols abordar primer, també podem valorar la teràpia breu.
A la trucada gratuïta de 20 minuts en parlem i veiem juntes què té més sentit per a tu.
També et pot interessar
Escrit i revisat per Tamara E. Medina, psicòloga col·legiada COPC núm. 35625 ·