Autoexigència i autoestima
Teràpia per a l'autoestima (i l'autoexigència que la sosté)
I si el problema no fos que mai no fas prou, sinó que vas aprendre a mesurar el teu valor pel que fas? En la cursa de la hiperexigència, la meta es mou amb tu.
Des de fora sembles algú que pot amb tot. Per dins, la veu que t'exigeix no descansa mai. El que aconsegueixes dura poc i el que falta pesa molt.
Et passa…?
- Descansar et fa sentir culpable.
- Et parles amb una duresa que mai no faries servir amb ningú.
- Quan aconsegueixes alguna cosa, de seguida busques la següent.
- Et costa demanar ajuda perquè «hauries de poder sola».
Per què et passa
L'autoexigència gairebé mai no neix del no-res. Sol ser una manera de protegir-te que vas aprendre aviat: si ho feies bé, si no molestaves, si arribaves a tot, estaves segura o t'estimaven una mica més. Va funcionar, i per això costa tant deixar-la anar.
Amb els anys, aquesta veu es torna automàtica. Ja no distingeix entre l'important i l'accessori: tot ha d'estar perfecte, i sempre vas tard respecte al teu propi llistó. L'autoestima queda lligada al rendiment i qualsevol error es viu com una prova que no vals prou.
A això s'hi suma un context que premia estar sempre disponible i ser productiva, especialment les dones. No és que tu ho facis malament: és que la meta es mou amb tu.
Perfeccionisme, síndrome de l'impostor i burnout
El perfeccionisme no és voler fer les coses bé: és no poder donar-les mai per bones. Revises una vegada i una altra, ajornes el que no pots fer perfecte i vius cada error com una amenaça.
La síndrome de l'impostor sol anar de la mà: encara que els resultats diguin el contrari, sents que no hi arribes i que en qualsevol moment algú se n'adonarà. Per això no et pots relaxar mai.
Sostenir aquest ritme durant anys té un cost. L'esgotament, la irritabilitat o la sensació de buit poden ser senyals de burnout. No és falta de força: és un sistema que fa massa temps que funciona al límit. Treballar l'autoestima aquí no és repetir-te frases positives, sinó construir un valor que no depengui del que produeixes.
Autoexigència a la feina i en les cures
L'autoexigència no es queda a l'oficina. Apareix en com cuides la teva família, en com organitzes la casa, en el teu cos o en les teves relacions. Moltes dones que ho sostenen tot viuen amb la sensació d'estar sempre en deute: amb la feina, amb els fills, amb la parella, amb els pares.
Per això a teràpia mirem totes aquestes àrees i no només la laboral. De vegades el canvi comença per una cosa petita: deixar una tasca a mitges, demanar ajuda sense justificar-te o permetre que alguna cosa surti «només bé». Ho practiquem a poc a poc, observant què passa en tu quan ho fas.
Quan cuidar de tothom es converteix en una necessitat per sentir-te valuosa, pot fregar la dependència emocional.
Com ho treballo
Mirem d'on ve aquesta exigència. Gairebé sempre té una història: vas aprendre que valies pel que feies, per no donar problemes o per cuidar els altres. Entendre-ho no és buscar culpables; és deixar de barallar-te amb tu.
Treballem com et parles i què passa al teu cos quan l'exigència estreny. Aprens a detectar-la abans que t'arrossegui i a provar altres respostes en el teu dia a dia.
No sempre necessitem fer més: a vegades la feina és escoltar-te i deixar d'exigir-te. El meu quadern «Suficiente así» acompanya aquest procés entre sessions. I tenim en compte el context: la pressió d'arribar a tot no és només una cosa individual.
A poc a poc, l'objectiu és que puguis distingir entre el que vols fer i el que fas per por de no ser prou. Que descansar deixi de ser una cosa que t'has de guanyar. I que et tractis amb una mica de la comprensió que dones als altres.
Preguntes freqüents
Ser exigent és dolent?
No. L'exigència et pot ajudar a créixer. El problema apareix quan no té descans, quan res no és suficient i quan et parla amb menyspreu. No busquem que deixis de tenir objectius, sinó que deixin de costar-te la salut.
Com sé si el que tinc és burnout?
Alguns senyals són un cansament que no es recupera descansant, la distància emocional amb la feina o amb les persones que cuides i la sensació de no poder més. Si a més hi ha símptomes físics que no se'n van, comenta-ho també amb el teu metge.
Es pot millorar l'autoestima a teràpia?
Sí, encara que no d'un dia per l'altre. En la teràpia per a l'autoestima treballem d'on ve la veu crítica, com et parles i què necessites per tractar-te amb més comprensió. El que veig com a psicòloga d'autoestima és que es construeix amb experiències, no només amb idees.
Per què em costa tant descansar?
Probablement perquè vas aprendre que el teu valor depenia de ser útil, i descansar encén la culpa. A teràpia mirem aquesta culpa i practiquem el descans com una cosa que mereixes, no com una cosa que t'hagis de guanyar.
Què és la síndrome de l'impostor?
És la sensació persistent que no mereixes el que has aconseguit i que en algun moment descobriran que no ets tan capaç com es pensen. No és un diagnòstic, sinó una experiència molt freqüent en persones exigents amb si mateixes, i es pot treballar.
Quin camí sol encaixar
Si l'exigència ve de lluny i és present en moltes àrees de la teva vida, sol encaixar el procés en profunditat. Si vols treballar alguna cosa concreta, com el perfeccionisme a la feina, la teràpia breu et pot servir.
A la trucada gratuïta de 20 minuts en parlem i veiem juntes què té més sentit per a tu.
També et pot interessar
Escrit i revisat per Tamara E. Medina, psicòloga col·legiada COPC núm. 35625 ·